11/02/2004

La Justícia a l'ordre del dia?

Se suposa que aquesta és la gran nit de les eleccions americanes. I realment és així, ja que el que passi als Estats Units pot incidir arreu del món.
Però ara mateix m'és més urgent parlar d'uns fets més propers, i considero que molt rellevants. I és que avui hi ha dues notícies del dia. La primera és que el Tribunal d'Estrasburg ha condemnat a l'estat espanyol per no investigar denúncies de tortures, en el cas dels independentistes catalans detinguts i (suposadament, però jo m'ho crec) torturats per la Guardia Civil. La segona notícia, que hi guarda una certa relació, és l'absolució de Zigor Larredonda i Laura Riera dels càrrecs de col·laboració amb banda armada (ETA en aquest cas).
Les dues són bones notícies, jo diria que excel·lents.
La primera, sobretot simbòlicament. És el primer cop que un tribunal de drets humans acusa públicament Espanya, encara que sigui només de no haver investigat les tortures, no pas d'haver-les comès (cosa actualment indemostrable, ni per una banda ni per l'altra). Que un estat que es diu "de dret" no investigui els casos de tortures, em sembla molt, molt, molt, molt greu. Tant aquí com al País Basc el nombre de casos denunciats és impressionant, però darrerament diverses organitzacions han manifestat la seva preocupació que en el cas dels immigrants el tema de les tortures fa esgarrifar.
La segona. Aquests nois (i molts d'altres en molts altres casos) s'han passat 3 anys a la presó i han sofert tot tipus d'humiliacions, a més d'haver-se malmès el seu honor, per una cosa que se suposava que no havien fet, i per la que finalment han sigut absolts. Us imagineu què són, 3 anys? Per uns nois joves, com ells, com jo, és una eternitat, és quan estem definint el nostre futur, les nostres espectatives. Qui els tornarà aquest temps? Qui podrà esborrar el que han hagut de viure del seu cap? Sé que el tema d'ETA és molt complicat, però l'estat té prou fonts d'informació com per no cometre aquest tipus d'errors, si és que és un error el que ha passat, o en tot cas per rectificar-lo abans de l'eternitat de tres anys.
Si escric aquest "post", malgrat tot, és per donar-me fe a mi mateixa en la "Llei", potser algun cop, ni que sigui tard, o increïblement tard, és possible la justícia?