11/05/2004

Ecosistemes

Què ha passat aquesta setmana? Eleccions Bush ( i mort de Iàsser Arafat, però d'això en parlem més endavant).
Evidentment tenia la idea de fer-ne un post, però com que vaig tard (hi ha dies més complicats que altres) m'he dedicat a llegir els posts dels altres blogs d'amics i coneguts (els trobareu tots aquí a la dreta, on diu "blogs d'amics i coneguts", no té pèrdua :-P).
A nivell d'anàlisi polític són increïbles, així que evidentment no els podré superar. Tots els articles de diari d'aquesta banda de l'Atlàntic estan descrits i comentats, i com que a més tampoc els he llegit, doncs no puc posar-me a analitzar-los.
Així doncs havia pensat fer un comentari sobre els comentaris que han generat en els blogs les eleccions nord-americanes (seria un metacomentari?...) però això també està fet! En Ramon Bassas se m'ha adelantat .Què puc fer, doncs? Un comentari sobre el comentari que s'ha fet sobre els comentaris de les eleccions americanes?
Reprenent el post d'en Joan , "Per a tothom", on parla dels cercles viciosos que es creen en qualsevol poble o ciutat (però haig de dir que especialment a Mataró!), és curiós com fins i tot internet, que és un espai obert a tothom, genera aquesta mena de cercles. En els blogs uns ens citem als altres, creant així un ecosistema propi que potser pot quedar llunyà a les persones que no formen part d'aquest espai. Potser és que les persones necessitem aquests cercles, ens sentim més segures pensant que dominem la situació malgrat que potser no sigui així (internet ens supera, encara). No podem saber qui ens llegeix, de vegades ens sorprenem quan persones que no teníem "fitxades" resulta que llegeixen el que escrivim, quan en el fons a Sri Lanka ens podrien llegir! (si parlessin català).
Quan escric penso en qui em llegirà. I potser fins i tot escric d'una manera o d'una altra depenent de qui, en aquell moment, penso que serà la lectora (no en les conviccions, és clar, però sí en la manera d'escriure o fins i tot en el tema). És evident, aquí no serveix el "no, jo escric per mi". Que això és públic! No escric sempre per les mateixes persones (potser algun dia endevineu un post íntimament dedicat...) però és evident que hi pot haver lectores que no conec. I quan me n'assabento, sento en part una certa alegria però per altra banda també vergonya... Potser d'expressar coses que em penso que sé a qui dic a un anònim universal. Potser a tu...

3 Comments:

Blogger Ramon B. said...

Penso exactament el mateix que tu, si em permets. Fa uns dies, algunes pesones me van fer notar, contra el que jo pensava, certa "intimitat" dels mus posts, d'alguns. Mira que m'hi miro, prou que sóc de pudorós en segons què (i m'agrada ben poc el nudisme, per entendre'ns). Però algú es va emprenyar i tot. Aquest risc també forma part de l'interès. Però sabem-ho.

5 de novembre de 2004 a les 22:59  
Blogger aina said...

Jo només volia "autocomentar-me" que en un determinat moment he "matat" a Iàsser Arafat en contra de la versió oficial...

Bé, era un comentari a efectes pràctics, estigui viu o mort, del coma no en surt i més enllà del fet humà políticament és el que compta...

6 de novembre de 2004 a les 12:18  
Anonymous Anònim said...

potrebo, da preverijo:)

18 de novembre de 2009 a les 22:07  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home