11/22/2004

Trasllat

"El camí de les petites veritats" està de trasllat. He sabut, gràcies a l'amable intervenció d'en Jordi, que existeix un espai per a fer blogs en català, "www.lamevaweb.info". Així doncs, em veig amb l'obligació moral de fer un trasllat de web per tal de donar vida a les iniciatives en català que sorgeixen a la xarxa. Com que encara estava en un inici i no tenia gaires posts, he pogut traslladar-los (a lo cutre, fent un talla-enganxa) al nou weblog, malgrat que no he pogut salvar (almenys de moment, informàtics a l'auxili) els comentaris. Bé, doncs, em podreu trobar a www.lamevaweb.info/ainafer. Fins aviat!

11/15/2004

El Règim del Solitari

Abu Bakr Muhammad ibn Yahya ibn al-sa'iq ibn Bayya (Avempace pels amics, i pels llatins -gràcies!-) va escriure un llibre fa gairebé mil anys que es deia El Règim del Solitari. En ell explicava que tots els homes (a les dones que les bombin) vivien (i viuen) en societats imperfectes, i que la societat ideal no només no existeix en la seva circumstància històrica sinó que és poc probable que arribi a existir. Hi ha, però, persones que se senten aïllades o "diferents" de la resta de la seva societat, una minoria amb inquietuds (en el seu cas metafísiques o filosòfiques) que se senten "soles" enmig de l'altra gent. Avui comentàvem a classe com tots en alguns (o molts) moments en hem sentit així, que no encaixem en la majoria, que les nostres inquietuds no són compartides i que volem altres persones amb qui compartir un altre tipus de societat o de cultura. Aquests solitaris, diu Avempace, que identifica amb els "filòsofs" o els savis, conformen una societat ideal. Solitari és, segons ell, tot aquell qui se sent ciutadà de la comunitat ideal, malgrat viure en una societat humana concreta. De fet, és una manera com una altra de consolar-se i de no sentir-se tan estrany en aquest món, tant per ell com per nosaltres. Cal salvar les distàncies, és clar. Jo en aquest cas no sóc ni filòsofa ni sàvia ni conformo cap societat ideal (Avempace, modest allò que es diu modest no era). Però és cert que cada cop que veus gent que pensa com tu (o d'una manera no tan allunyada), que té les mateixes inquietuds, pors, desitjos, aspiracions, et sents una mica més acompanyada, menys estranya en el món. I crec que no cal ser ni savi ni filòsof ni ideal per a trobar-se en una situació així, sinó que cadascun de nosaltres, a la nostra manera, necessitem aquest suport social (l'home, i la dona, són animals socials, això ja ho deia Aristòtil -no hi ha manera que descobrim res!-).

11/11/2004

Més patata brava

Prometo que no és l'últim... és que no ho he pogut resistir! "Com que no tinc el barret màgic de Harry Potter, l'única manera de decidir quina nota us poso és posar-vos un exàmen." Esteve Riambau

"Als cines de Barcelona hi ha dues classes de butaques: les que se t'enfonsa el colze i les que et destrosses l'espinilla." Esteve Riambau

"(al seu despatx, repassant una pràctica suspesa) Quan vaig començar a llegir el teu article, em pensava que havies creat un personatge monstruós per dir: 'Mira com de depravada és la nostra societat!' Però després em vaig adonar que era la teva opinió." Gemma Casamajó

"Un editorial de El Periódico el podria fer molt bé el meu germà petit" Jaume Vidal

"No nos pagan por pensar, nos pagan por venir aquí y vomitar" Casimiro Torreiro

"Si follas igual que escribes, no me gustaría nada ser tu novio" Francesc Burguet

"Si home! Ana de Palacio! Aquella que sembla sortida d'un quadre de Velázquez!" Francesc Burguet

"A mi és que l'Artur Mas em sembla un venedor de El Corte Inglés" Pere-Oriol Costa

"Por poner un ejemplo menos trágico: una explosión nuclear " Joana Gallego

"Una notícia normal? què és normal? Per tu el rei és normal??....si?....i l'aznar és normal??...si? i jo sóc normal?...si?...i el marichalar? el marichalar no! eh! " Francesc Burguet

"Hem de fer un crèdit de lliure elecció de com passar fotocòpies" David Vidal

11/10/2004

Mozilla Firefox

M'acabo de baixar de Softcatalà el Mozilla Firefox, l'explorador d'internet que es presenta com a alternativa a l'Explorer de Microsoft, en programari lliure. És important, per mi que no sóc gens iniciada en el món informàtic, per dos motius. En primer lloc, perquè per a tots els que som una mica idealistes romàntics, el programari lliure és com un brot d''esperança en la humanitat. Un conjunt de persones, sense cap ànim de lucre, creen programes que després distribueixen gratuïtament per a tothom, on tothom pot col·laborar-hi. Com a idea, és genial, i el que encara és millor: funciona! Fins i tot la versió en català és molt més ràpida (també gràcies a l'esforç de molta gent) que en qualsevol programa que es compri. En aquests dies de tanta crispació per la traducció de la Constitució Europea, és una bona notícia que mentre els polítics es barallen, hi ha persones que treballen perquè el català tingui tantes oportunitats a internet com les tenen les altres llengües. En segon lloc, és important perquè el programari lliure és una alternativa real a Microsoft, com a mínim en un cert termini. Després de les eleccions americanes, hem après una lliçó (bé, ja la sabíem, però és un bon recordatori): els Estats Units no poden governar el món, em nego a pensar que hi estan capacitats (per no parlar de justícia, és clar). Si no volem que els Estats Units governin el món, si volem que la ONU o la institució internacional que la segueixi, estigui capacitada per prendre les regnes que ara tenen els americans, cal mà dura. I mà dura no vol dir guerres preventives ni qualsevol d'aquestes excuses barates, sinó que vol dir que fem el que estigui a les nostres mans perquè s'acabi l'hegemonia nord-americana al planeta. Així doncs, baixeu-vos el Mozilla! NOTA: Segurament hi ha algunes inexactituds en els posts. No us talleu, comenteu-les! Ja ho deia Aristòtil: "sóc amic de Plató, però sóc més amic de la veritat".

11/09/2004

Fauna (II)

Ahir vaig fer de jurat en un ral·li de curtmetratges d'una bonica població maresmenca. El jurat érem 5 persones, quasi totes de l'ajuntament del mateix poble i dues més que teníem més coneixements tècnics sobre el món audiovisual. Una de les persones mereix un post de la sèrie "Fauna", com ja sabeu, dedicada a aquelles persones que us podeu trobar en reunions, conferències o aules que generen un arquetipus o un model (a no seguir). L'individu en qüestió s'ajustava a l'arquetipus d'aquelles persones a les quals els costa entendre un concepte, acudit, una metàfora... però que quan l'han comprès, tenen l'amabilitat d'explicar-lo a la resta que suposen que no hem pogut realitzar aquell esforç intel·lectual. Això les àvies tenen tendència a fer-ho, fins aquí cap novetat. Ara bé, si això s'uneix a unes certes ganes d'exhibir a tothora els propis coneixements (i que pot ser que, generalment, siguin menys del que creen les expectatives) genera una situació d'irritació per part de la resta de membres del grup: "això era un joc de paraules, ho heu captat?" (això en el segon passi del mateix curtmetratge i quan tothom havia captat el missatge des del primer moment, excepte ell, és clar). La tàctica és clara. Consisteix en deixar anar dues o tres paraules de l'argot del col·lectiu al qual vulguis sentir-te identificat, per tal de deixar la resta del grup fora de joc i guanyar uns punts de superioritat. En el cas de l'audiovisual, va ser suficient amb "ah, aquest programa ja el conec, sí, això ho han fet amb l'Evideo 3.4" o bé "el muntatge era fluix, els he suspès l'argument..." o ja sent una mica més llançats "el recurs del posteritzat en el pla subjectiu estava ben trobat, oi?". Això sí, xerrar sense parar és indispensable.

11/08/2004

Llegir

L'altre dia parlava amb unes amigues sobre els llibres. Cap de les tres érem grans fans d'aquests "best sellers" que tothom ha llegit i que cal llegir per estar en sintonia a les converses: Els Pilars de la Terra, el Codi da Vinci, el Clan de l'Ós de les Cavernes... no n'he llegit cap (i segurament m'agradarien,eh?).
Avui estava pensant en què és per a mi un bon llibre. I la meva conclusió és que per a mi, un bon llibre és aquell que et llegiries dues, tres o mil vegades. Hi ha llibres que la única gràcia que tenen és saber el final, resoldre com acaba la història. N'hi ha d'altres on la història acaban sent el menys important, sinó que el que explica, o bé la manera com ho explica, ens fascina.
Per a mi, és el cas de Milan Kundera. No sé si és un bon escriptor o no (no en conec la crítica oficial), però els seus llibres m'agraden molt. Especialment, La insostenible lleugeresa del ser. Me l'estic llegint per quart cop, i encara no en tinc prou. Cada cop que llegeixo les mateixes paraules, més m'agraden. Us el recomano.

11/05/2004

Ecosistemes

Què ha passat aquesta setmana? Eleccions Bush ( i mort de Iàsser Arafat, però d'això en parlem més endavant).
Evidentment tenia la idea de fer-ne un post, però com que vaig tard (hi ha dies més complicats que altres) m'he dedicat a llegir els posts dels altres blogs d'amics i coneguts (els trobareu tots aquí a la dreta, on diu "blogs d'amics i coneguts", no té pèrdua :-P).
A nivell d'anàlisi polític són increïbles, així que evidentment no els podré superar. Tots els articles de diari d'aquesta banda de l'Atlàntic estan descrits i comentats, i com que a més tampoc els he llegit, doncs no puc posar-me a analitzar-los.
Així doncs havia pensat fer un comentari sobre els comentaris que han generat en els blogs les eleccions nord-americanes (seria un metacomentari?...) però això també està fet! En Ramon Bassas se m'ha adelantat .Què puc fer, doncs? Un comentari sobre el comentari que s'ha fet sobre els comentaris de les eleccions americanes?
Reprenent el post d'en Joan , "Per a tothom", on parla dels cercles viciosos que es creen en qualsevol poble o ciutat (però haig de dir que especialment a Mataró!), és curiós com fins i tot internet, que és un espai obert a tothom, genera aquesta mena de cercles. En els blogs uns ens citem als altres, creant així un ecosistema propi que potser pot quedar llunyà a les persones que no formen part d'aquest espai. Potser és que les persones necessitem aquests cercles, ens sentim més segures pensant que dominem la situació malgrat que potser no sigui així (internet ens supera, encara). No podem saber qui ens llegeix, de vegades ens sorprenem quan persones que no teníem "fitxades" resulta que llegeixen el que escrivim, quan en el fons a Sri Lanka ens podrien llegir! (si parlessin català).
Quan escric penso en qui em llegirà. I potser fins i tot escric d'una manera o d'una altra depenent de qui, en aquell moment, penso que serà la lectora (no en les conviccions, és clar, però sí en la manera d'escriure o fins i tot en el tema). És evident, aquí no serveix el "no, jo escric per mi". Que això és públic! No escric sempre per les mateixes persones (potser algun dia endevineu un post íntimament dedicat...) però és evident que hi pot haver lectores que no conec. I quan me n'assabento, sento en part una certa alegria però per altra banda també vergonya... Potser d'expressar coses que em penso que sé a qui dic a un anònim universal. Potser a tu...

11/02/2004

La Justícia a l'ordre del dia?

Se suposa que aquesta és la gran nit de les eleccions americanes. I realment és així, ja que el que passi als Estats Units pot incidir arreu del món.
Però ara mateix m'és més urgent parlar d'uns fets més propers, i considero que molt rellevants. I és que avui hi ha dues notícies del dia. La primera és que el Tribunal d'Estrasburg ha condemnat a l'estat espanyol per no investigar denúncies de tortures, en el cas dels independentistes catalans detinguts i (suposadament, però jo m'ho crec) torturats per la Guardia Civil. La segona notícia, que hi guarda una certa relació, és l'absolució de Zigor Larredonda i Laura Riera dels càrrecs de col·laboració amb banda armada (ETA en aquest cas).
Les dues són bones notícies, jo diria que excel·lents.
La primera, sobretot simbòlicament. És el primer cop que un tribunal de drets humans acusa públicament Espanya, encara que sigui només de no haver investigat les tortures, no pas d'haver-les comès (cosa actualment indemostrable, ni per una banda ni per l'altra). Que un estat que es diu "de dret" no investigui els casos de tortures, em sembla molt, molt, molt, molt greu. Tant aquí com al País Basc el nombre de casos denunciats és impressionant, però darrerament diverses organitzacions han manifestat la seva preocupació que en el cas dels immigrants el tema de les tortures fa esgarrifar.
La segona. Aquests nois (i molts d'altres en molts altres casos) s'han passat 3 anys a la presó i han sofert tot tipus d'humiliacions, a més d'haver-se malmès el seu honor, per una cosa que se suposava que no havien fet, i per la que finalment han sigut absolts. Us imagineu què són, 3 anys? Per uns nois joves, com ells, com jo, és una eternitat, és quan estem definint el nostre futur, les nostres espectatives. Qui els tornarà aquest temps? Qui podrà esborrar el que han hagut de viure del seu cap? Sé que el tema d'ETA és molt complicat, però l'estat té prou fonts d'informació com per no cometre aquest tipus d'errors, si és que és un error el que ha passat, o en tot cas per rectificar-lo abans de l'eternitat de tres anys.
Si escric aquest "post", malgrat tot, és per donar-me fe a mi mateixa en la "Llei", potser algun cop, ni que sigui tard, o increïblement tard, és possible la justícia?

11/01/2004

La patata brava

Avui és Tots Sants, i tocaria fer una petita reflexió sobre la influència de la mort, o del "saber que morirem" (la mortalitat) en les nostres vides. Però no ho faré.
A la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, on vaig estudiar, fa pocs anys va aparèixer una iniciativa divertida i curiosa: www.patatabrava.com. Es tracta d'una web on a més de tonteries diverses s'hi poden trobar TOTS els apunts de les carreres de la facultat, així com fòrums per a cada carrera/classe/grup, i comentaris i consells sobre les assignatures. Fa poc s'hi ha incorporat la facultat de Veterinària (relació? doncs segurament algú que coneix a algú...). Però la secció estrella és la "Mítiques". Es tracta d'una secció on totes les estudiants poden introduir cites dels seus professors. Si, a més, els coneixes, és francament divertit.
A continuació, cito algunes aportacions:
"A periodisme us ensenyaran a enganyar sense mentir". Francesc Burguet (professor de redacció periodística).
""- A veure, digue'm quina és per a tu la notícia més important del dia. - (l'alumne): La reforma de la llei de la qualitat de l'ensenyament que volia fer el PP. - I quines han estat les teves fonts? - El 20 minuts i la ràdio. - Quina emissora de ràdio? - La COPE... - (pensa una estona)... surt de classe si us plau... ". Antoni Batista
"(Obre la porta de classe) Perdón, ¿tenéis un poco de yeso? " Elisabet Garcia.
"Perquè em mireu així??? que no sóc el Marichalar, eh?". Francesc Burguet
"La història s'ha dividit en els moments de repartir hòsties i els d'hegemonia ". Joan Manuel Tresserras
"Tu ets en persona el que La Razón és en diari". Francesc Burguet
"Ja que pel teu cos mai t'admiraran, almenys et podran admirar pel que escrius". Ivan Tubau.
"Si yo me muero, es noticia, porque os enterareis todos; pero si se muere uno de vosotros, no es noticia, porque puede ser que yo no me entere, ¡que ya me ha pasado alguna vez! ". Joana Gallego
El Periódico acabará siendo un tebeo de la información ". Daniel Jones
"Sabem que no ets massa llesta...però no ho demostris tan sovint (a una alumna) ". Francesc Burguet.
"Entre falda y falda deberíamos empezar a pensar en un libro, señorita". santiago Alcoba
"Cuando me preguntan de qué trabajo siempre digo que soy payés, me da verguenza decir que soy profesor". Félix Balanzó.
"Després de tot el que ha passat, a Fraga el xapapote li deu de parèixer Disneylandia". Martí Marín
"Per aprovar la part teòrica, els treballs han de tenir una dignitat mínima, i veient algunes de les vostres cares, ja es veu que de dignitat, en teniu poca". Ferran Lalueza
Burch defineix les característiques comunes del cinema dels orígens com a modus de representació primitiva. Però això només és la teoria de Burch, no és que els germans Lumière portessin unes samarretes que posessin 'We love modus de representació primitiva'! ". Esteve Riambau
"Generalmente debemos redondear las cifras cuando estamos locutando. Para no generar dudas. Pero hay cifras que no se deben redondear ¡No iremos a redondear el número de los ciegos!". Juan José Perona.
"Sí, està prou bé però la representació dels actors no m'acaba de fer el pes... Per exemple, no se... els efectes d'un "tripi" no són aquests!! (cara de circumstàncies de l'alumne) ... bueno a veure, que jo mai... que no ho se, però falta dramatisme". Montserrat Santamarina
"Tu vas al forn i dius "Dona'm una barra de pa". I val 65 cèntims, i els hi falta un cèntim per tornar-te el canvi i et diuen "Et dec un". I tu dius, "Perdona, et deixes un pronom". ". David Paloma
"En aquella època es considerava que quan un home es masturbava cometia un assassinat. (un alumne tot vermell es posa a riure) Dedueixo pel teu riure que ets un genocida...". Oriol Jonqueres
"¿Estàs associant els conceptes "Infanta" i "guapa? ¿Trobes que la Infanta és guapa? Doncs quan vagis al zoo al·lucinaràs...". Francesc Burguet.
"A ti no te meto bronca porque eres vasco y no sé que amistades tienes". Francesc Burguet
"(referint-se a les ties) Ara us haureu de currar la carrera! ja no queden més prínceps!!!". Francesc Burguet
"(parlant de la caça de bruixes i de Walt Disney, q era dels ki mes havia denunciat) D'un tio q mata la mare de Bambi no te'n pots fiar". Martí Marín
"Urdaci director de La Farola!". Casimiro Torreiro