10/18/2004

Fauna (I)

Tots haureu coincidit algun cop, al llarg de la vostra etapa acadèmica o formativa de qualsevol tipus, amb una sèrie d’especímens (entre els alumnes, dels professors ja en parlarem en altres ocasions) que amb la seva presència s’han convertit en un tret definitori de les aules, la seva pròpia fauna. Nota: tots els casos estan basats i documentats en fets reals. El primer especímen és el que avui ha entrat a la classe d'ètica (pels no iniciats: estudio Filosofia a distància, a la UNEd, però dilluns tinc una mena de classes-tutories presencials, optatives). Es tracta d'aquell tipus de persones que es pensa que està sol a classe, i que el que li passa a ell ens ha d'importar a tots. En aquest cas era un senyor de mitjana edat, que comença la seva (suposo que esperada) carrera de filosofia. Ha arribat tard, i just en la presentació de l'assignatura, aixeca la mà. El professor li cedeix la paraula. "No, és que acabo d'arribar i m'agradaria que em comentessis la bibliografia de totes les assignatures que faig". El professor, amablement, li respon que per això haurà d'assistir a les altres classes o bé parlar amb els altres professors, que ell només parla de la bibliografia de la seva assignatura. però com que resulta que també fa la classe de lògica, hem hagut de suportar l'explicació de la bibliografia de lògica que acabava de fer fa un moment.
Perquè, esperar al final de classe per a preguntar-ho en privat, no, oi? O preguntar-ho als companys que fan les mateixes assignatures després durant el descans?
Tampoc ens han faltat les explicacions sobre si li agrada molt la filosofia, i Aristòtil (als altres que fem filosofia, ens deu agradar la física nuclear). En fi, que l'educació és un bé escàs...

1 Comments:

Blogger Ivan said...

A mi també m'agrada molt Aristòtil...

19 d’octubre de 2004 a les 20:12  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home