10/13/2004

Diarios de motocicleta

Ahir vam anar al cine a veure "Diarios de motocicleta", pel·lícula de Walter Salles protagonitzada per Gael García Bernal, que encarna un jove (i guapo) Ernesto Guevara, abans de ser "El Che", quan amb 23 anys recorre l'Amèrica Llatina de viatge amb un amic seu. És una pel·lícula d'aquelles que agraden de veure, plena d'ideals, de joventut, d'il·lusions... No pretenc fer una crítica literària (per això, busqueu el google que experts en cinema en fan a patades). La pel·lícula m'ha recordat una mica la sensació que tinc els cops que he anat de viatge (que tampoc han sigut tants com això). Quan coneixes a gent que ho està passant força malament, i clar, tu allà de vacances, per pocs diners que tinguis de pressupost pel viatge (com en el cas d'Ernesto i Alberto), mentre els altres lluiten cada dia, com diu el Che a la pel·lícula, "por cada alenada de aire" (bé, ell ho diu com a metàfora a partir de la seva asma, però crec que és una frase bonica i que serveix).
Això et fa sentir malament, trista, però cap de nosaltres hem triat el lloc on hem nascut, i és clar, això fa que el valor no estigui en el lloc d'on vinguis sinó al lloc on vagis, i potser fins i tot (i no m'entengueu malament) podria tenir més mèrit abandonar una vida "regalada" per lluitar pels drets i la injustícia dels altres, ja que la lluita dels "de baix" és una necessitat -no per això vull treure-li'n el mèrit, que quedi clar-. I en aquest sentit, malgrat tots els peròs que sé (alguns de vosaltres) que m'hi objectareu (i no dic que sense raó), Ernesto Guevara s'ha guanyat a pols el lloc que ocupa en la nostra admiració.